Als catalans, ens agrada celebrar derrotes ?

Els habitants d'aquestes terres tenim el costum de celebrar una derrota: l'11 de 

setembre de 1714. 

 

Aquest any 2014, es dóna la circumstància que són ja tres-cents els anys des 

d'aquella simbòlica data. Un dels elements més vistosos del record d'aquestes 

data són les obres que s'han fet al voltant de les runes trobades al Born, on 

destaca la instal·lació d'una bandera de notables dimensions a l'entrada d'aquest 

indret.

A banda de l'homenatge als vilatans, el record al fets passats, a la guerra de 

successió per determinar quin rei, si un de la casa dels Borbons o si un de la casa 

dels Àustries hauria de manar-nos per la gràcia de Déu. Penso que allà on hi han 

banderes hi ha tristor, perquè tot allò que fem servir per remarcar, per engrandir 

les diferències entre les persones ens portarà inevitablement al conflicte.

Dediquem més recursos, temps, energies a ampliar les diferencies entre 

nosaltres; hauríem treballar més en reduir aquestes diferències.

Celebrar una derrota, és insistir més en aquestes diferències, en què hi han 

vencedors i perdedors; però no és cert que en un conflicte bèl·lic tots som 

perdedors ?