Als
catalans, ens agrada celebrar derrotes ?
Els
habitants d'aquestes terres tenim el costum de celebrar una derrota:
l'11 de
setembre de 1714.
Aquest
any 2014, es dóna la circumstància que són ja tres-cents els anys
des
d'aquella simbòlica data. Un dels elements més vistosos del
record d'aquestes
data són les obres que s'han fet al voltant de les
runes trobades al Born, on
destaca la instal·lació d'una bandera de
notables dimensions a l'entrada d'aquest
indret.
A
banda de l'homenatge als vilatans, el record al fets passats, a la
guerra de
successió per determinar quin rei, si un de la casa dels
Borbons o si un de la casa
dels Àustries hauria de manar-nos per la
gràcia de Déu. Penso que allà on hi han
banderes hi ha tristor,
perquè tot allò que fem servir per remarcar, per engrandir
les
diferències entre les persones ens portarà inevitablement al
conflicte.
Dediquem
més recursos, temps, energies a ampliar les diferencies entre
nosaltres; hauríem treballar més en reduir aquestes diferències.
Celebrar
una derrota, és insistir més en aquestes diferències, en què hi
han
vencedors i perdedors; però no és cert que en un conflicte
bèl·lic tots som
perdedors ?